Vídeos publicados por Antònia Font
Peixos al Desert
Peixos al desert (Oriol Aubets & Sergi Pérez, 2007) una tvmovie de Fair Play con compañeros de batalla. La música es de Chop Suey pero, si Antònia Font no estaba prevista, queda como un guante en este trailer.
Font: http://mirlab.blogspot.com
Font: http://mirlab.blogspot.com
Focs Artificials
Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.
I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
cada cas des teu vici més animal, més salvatge.
Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.
I la mar que controla es meu travelar m'acompanya.
I sa sal que me cura i que me fa mal és de nacre.
M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.
He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.
Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.
I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
cada cas des teu vici més animal, més salvatge.
M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.
He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.
M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.
He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.
A Rússia
(CD) (2001)
Notas:
Autor de la letra - Joan Miquel Oliver
Autor de la música - Joan Miquel Oliver
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.
I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
cada cas des teu vici més animal, més salvatge.
Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.
I la mar que controla es meu travelar m'acompanya.
I sa sal que me cura i que me fa mal és de nacre.
M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.
He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.
Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.
I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
cada cas des teu vici més animal, més salvatge.
M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.
He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.
M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.
He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.
A Rússia
(CD) (2001)
Notas:
Autor de la letra - Joan Miquel Oliver
Autor de la música - Joan Miquel Oliver
Vos estim a tots igual - Liceu
Tenc un zoo dins ca meva,
ses lleones se "jalen" sa penya,
ses goril.les mengen herba,
realment són bones ties.
I ses àguiles marines
són més putes que ses gallines,
sa gallina diu que no,
que és més puta es gorrió.
Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual.
I es canaris sedentaris
tornen "locos" dins sa gàbia,
i ses guàtleres, què bones,
sempre n'he de dur de noves.
I es mussol sap metafísica
i sa física no falla,
què difícil separar
ses coales des "coals"!
Des meus vidres entelats,
des meu cel insuficient,
de carrers abandonats,
d'arbres tan indiferents.
Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual.
Ses "mones" en es arbres
mengen plàtans de Canàries,
ses cotorres discuteixen,
es mussol fa tres capades.
I de serps no en vull ni veure
que m'espanten ses clientes,
unes nines que se pensen
que la Verge nom Esteve.
Perquè sou irracionals,
perquè sou elementals,
perquè sou de mar i cel
i terrestres com es fang.
Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual.
Des meus vidres entelats,
des meu cel insuficient,
de carrers abandonats,
d'arbres tan indiferents.
Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual.
Font: http://www.youtube.com/wat
ses lleones se "jalen" sa penya,
ses goril.les mengen herba,
realment són bones ties.
I ses àguiles marines
són més putes que ses gallines,
sa gallina diu que no,
que és més puta es gorrió.
Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual.
I es canaris sedentaris
tornen "locos" dins sa gàbia,
i ses guàtleres, què bones,
sempre n'he de dur de noves.
I es mussol sap metafísica
i sa física no falla,
què difícil separar
ses coales des "coals"!
Des meus vidres entelats,
des meu cel insuficient,
de carrers abandonats,
d'arbres tan indiferents.
Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual.
Ses "mones" en es arbres
mengen plàtans de Canàries,
ses cotorres discuteixen,
es mussol fa tres capades.
I de serps no en vull ni veure
que m'espanten ses clientes,
unes nines que se pensen
que la Verge nom Esteve.
Perquè sou irracionals,
perquè sou elementals,
perquè sou de mar i cel
i terrestres com es fang.
Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual.
Des meus vidres entelats,
des meu cel insuficient,
de carrers abandonats,
d'arbres tan indiferents.
Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual.
Font: http://www.youtube.com/wat
L'Univers és una festa
Visc a un planeta ple d'ecosistemes,
no és del tot rodó,
el va escriure un moro que tenia mala lletra.
Sa rotació gairebé no se nota,
ningú no ha vist sa translació
perquè ens aplega en haver dinat quan feim horeta.
I cada nit feim una festa
a una platja que hem fitat a cada destre
amb un fogueró.
Tenim amics d'altres planetes,
són turistes, trompetistes,
saben totes ses nostres cançons.
I ballam fins que és de dia,
i en de dia treim sa barca
i mos n'anam a fer un viatge misteriós
a una cala transparenta,
ens hi quedam a viure perquè tothom sap
que som gent valenta.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Així és el nostre planeta,
tan polit si viu a lloure, i tan fràgil
com una falguera si viu mal arrecerat,
transplantat a un cossiol de plàstic negre
amb sa gent esterna.
I cada dia és diferent,
com un animal que tresca som feliços
de conèixer gent,
però això és sa nostra terrra,
tots els pobles són millors si cadascú
pot fer els comptes a ca seva.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Es temps inventa ...
Es temps inventa ...
Font: http://www.youtube.com/wat
no és del tot rodó,
el va escriure un moro que tenia mala lletra.
Sa rotació gairebé no se nota,
ningú no ha vist sa translació
perquè ens aplega en haver dinat quan feim horeta.
I cada nit feim una festa
a una platja que hem fitat a cada destre
amb un fogueró.
Tenim amics d'altres planetes,
són turistes, trompetistes,
saben totes ses nostres cançons.
I ballam fins que és de dia,
i en de dia treim sa barca
i mos n'anam a fer un viatge misteriós
a una cala transparenta,
ens hi quedam a viure perquè tothom sap
que som gent valenta.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Així és el nostre planeta,
tan polit si viu a lloure, i tan fràgil
com una falguera si viu mal arrecerat,
transplantat a un cossiol de plàstic negre
amb sa gent esterna.
I cada dia és diferent,
com un animal que tresca som feliços
de conèixer gent,
però això és sa nostra terrra,
tots els pobles són millors si cadascú
pot fer els comptes a ca seva.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Es temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
Es temps inventa ...
Es temps inventa ...
Font: http://www.youtube.com/wat
Dins d'aquest Iglú al Liceu de Barcelona
Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites.
Es aliments més primordials, falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen.
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.
font: http://www.youtube.com/wat
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites.
Es aliments més primordials, falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen.
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.
font: http://www.youtube.com/wat
Astronauta Rimador al Liceu
Cafeïna, droga dura, droga fina,
control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina,
èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible?
Déu de s'univers, no me diguis que me deixes
aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges,
de putes i fulanes, te cagues, de guarres?
Me mor de ganes.
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'atronauta noranta
i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials,
monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou, qui marca sa marca,
qui dóna el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs,
cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i que és una droga fina.
9876543210, ignició!
Controla!, que un led vermell s'encén.
Controla!, que un led vermell s'encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a sa lluna.
Jo i en Simó científics astronautes
dedicàvem ses paraules a una reportera veterana,
bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena m'ha deixat
fet una puta braga i me costa partir,
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m'enrevolten, controlen cada peça
d'un transbordador filigrana i no fallen,
o gairebé no fallen, ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten,
iogurts de merda seca,
s'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I es xòfer des vehicle lunar discuteix amb un turista
que no sap que realment és un artista assegut a un volant,
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i es menjador se peta
i es cheff que se queixa que no hi ha carn, ni peix,
ni olles netes: peroles militars rovellades
i es mosso de sa cuina és nou.
Ningú li ha explicat ni què ha de fer
i ses bosses de fems son allà
i ningú les tirara o què?
Que això pareix un niu de rates i no una cuina,
que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà el negoci.
Que m'és igual que jo només ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot això
a jo me sua soberanament la polla.
I que anava a dir ...
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'astronauta noranta
i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència,
farmàcia, creu rotja, creu verda,
semàfor no t'assustis, company de carretera,
amic per sempre més.
control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina,
èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible?
Déu de s'univers, no me diguis que me deixes
aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges,
de putes i fulanes, te cagues, de guarres?
Me mor de ganes.
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'atronauta noranta
i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials,
monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou, qui marca sa marca,
qui dóna el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs,
cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i que és una droga fina.
9876543210, ignició!
Controla!, que un led vermell s'encén.
Controla!, que un led vermell s'encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a sa lluna.
Jo i en Simó científics astronautes
dedicàvem ses paraules a una reportera veterana,
bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena m'ha deixat
fet una puta braga i me costa partir,
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m'enrevolten, controlen cada peça
d'un transbordador filigrana i no fallen,
o gairebé no fallen, ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten,
iogurts de merda seca,
s'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I es xòfer des vehicle lunar discuteix amb un turista
que no sap que realment és un artista assegut a un volant,
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i es menjador se peta
i es cheff que se queixa que no hi ha carn, ni peix,
ni olles netes: peroles militars rovellades
i es mosso de sa cuina és nou.
Ningú li ha explicat ni què ha de fer
i ses bosses de fems son allà
i ningú les tirara o què?
Que això pareix un niu de rates i no una cuina,
que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà el negoci.
Que m'és igual que jo només ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot això
a jo me sua soberanament la polla.
I que anava a dir ...
Som s'astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s'astronauta noranta
i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència,
farmàcia, creu rotja, creu verda,
semàfor no t'assustis, company de carretera,
amic per sempre més.
Tots els motors
Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.
Necessit un centre de gravetat,
necessit un atles d'espirals
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca d'auriculars.
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.
Que s'encenguin es aspersors,
que mos reguin tots es codonys,
que no sé si s'han de regar,
perquè jo som més de la mar.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.
Necessit un centre de gravetat,
necessit un atles d'espirals
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca d'auriculars.
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.
Que s'encenguin es aspersors,
que mos reguin tots es codonys,
que no sé si s'han de regar,
perquè jo som més de la mar.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem
Credits del Programa Polonia de tv3
Crèdits del final del programa "polònia, collita 2007" amb la cançó d'Antònia Font "Multicinemes".
Antònia Font a la Marató de tv3
Actuació d'Antònia Font a la Marató de TV3 amb el tema "Alegria" del seu nou disc "coser i cantar"
by: STTNGT
by: STTNGT
Viure sense tu
VIURE SENSE TU
Dolça besada té gust que s’acaaba
pont i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d’alens que se trobaven
de cabells que s’embullaven
de mans i de perfums.
Dolça besada...
Jo no sabia que en sa nit me tastaries
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
la teva mirada
que plora i diu que no.
I arriba un dia que la vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal la meva vida
i sense tu ja no me val.
I l’horabaixa la deixam passar
i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt el sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics que som amants.
Dolça besada té gust que s’acaaba
pont i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d’alens que se trobaven
de cabells que s’embullaven
de mans i de perfums.
Dolça besada...
Jo no sabia que en sa nit me tastaries
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
la teva mirada
que plora i diu que no.
I arriba un dia que la vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal la meva vida
i sense tu ja no me val.
I l’horabaixa la deixam passar
i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt el sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics que som amants.
Alegria
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ... alegria.
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ...
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria ...
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ... alegria.
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ...
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria ...
El programa Loops del C33, acompanya als Antònia Font
Els Antònia Font mai no deixen de sorprendre'ns. Pel seu últim treball discogràfic, Coser i cantar, es van desplaçar fins a Bratislava per gravar els millors temes de la seva carrera amb l'orquestra simfònica de la ciutat. Ara, per demostrar-nos la genialitat del resultat obtingut, els mallorquins han decidit presentar el disc ni més ni menys que al Gran Teatre del Liceu. A "Loops!" hem volgut acompanyar els Antònia Font en un dia tan especial per viure l'aventura del directe, des del nerviosisme previ fins a l'emoció de dalt de l'escenari.
http://www.tv3.cat/videos/
http://www.tv3.cat/videos/
Batiscafo Katiuskas
batiscafo, monoplaça
es teu focus a s´abisme
de ses aigües insondables
només tu les averigües
batiscafo socialista
redactant informe tràgic
camarada, maquinista
a institut oceanogràfic
batiscafo solitari
dus un ruting planetari
retxes de sol atravessen blaus marins
ses algues tornen verdes
i brillen ses estrelles que ja s´ha fet de nit
i es plàncton s´il·lumina
i cantes ses balenes a 30.000 quilòmetres d´aquí
retxes de sol atravessen blaus marins
ses algues tornen verdes
i brillen ses estrelles que ja s´ha fet de nit
i es plàncton s´il·lumina
i canten ses sirenes aproximadament per no existir
batiscafo socialista
redactant informe tràgic
catedràtic yuri puscas
a institut oceanogràfic
batiscafo katiuscas
fas un atles visionari.
es teu focus a s´abisme
de ses aigües insondables
només tu les averigües
batiscafo socialista
redactant informe tràgic
camarada, maquinista
a institut oceanogràfic
batiscafo solitari
dus un ruting planetari
retxes de sol atravessen blaus marins
ses algues tornen verdes
i brillen ses estrelles que ja s´ha fet de nit
i es plàncton s´il·lumina
i cantes ses balenes a 30.000 quilòmetres d´aquí
retxes de sol atravessen blaus marins
ses algues tornen verdes
i brillen ses estrelles que ja s´ha fet de nit
i es plàncton s´il·lumina
i canten ses sirenes aproximadament per no existir
batiscafo socialista
redactant informe tràgic
catedràtic yuri puscas
a institut oceanogràfic
batiscafo katiuscas
fas un atles visionari.
Dins d'aquest Iglú
Video cassolà del tema dels Antònia Font realitzat per 1959ducky (nick al Youtube)
Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans,
ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam
fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel,
són platges infinites.
Es aliments més primordials,
falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals,
ses plantes signifiquen.
Tancam es ulls, imaginam
fosca i silenci totals.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descomunal,
ple de calabruix,
tanta llibertat,
tanta magnitud.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert …
Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans,
ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam
fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel,
són platges infinites.
Es aliments més primordials,
falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals,
ses plantes signifiquen.
Tancam es ulls, imaginam
fosca i silenci totals.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descomunal,
ple de calabruix,
tanta llibertat,
tanta magnitud.
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert …